Circuit de l'Annapurna

Dia 1

Kathmandu – Besisahar – Bulbulhe – Ngadi

Sortida de Kathamndú amb un mini bus en direcció a Besisahar, poble on comença la ruta de l’Annapurna. Són 6 hores per fer menys de 200 quilòmetres. Des de Besisahar decidim agafar un autobús fins a Ngadi, últim poble on s’hi arriba amb bus, a partir d’allà només pugen jeeps. És la primera etapa del circuit, però no té res d’especial, es camina tota l’estona per carretera, així que una bona opció és fer-la amb l’autobús.

Dia 2

Ngadi – Bahundanda – Ghermy – Syange – Jagat – Chyange

Distància: 18 kms.

Primer dia de caminada. Comencem a les 7.30 del matí i agafem la carretera fins a Bahundanda, des d’on continuem agafant petits camins que ens eviten la carretera. A Ghermu decidim tornar a la carretera i ens desviem cap a Syange, on parem a dinar. Després continuem per un petit camí que ens evita la carretera però que tota l’estona hi torna. Fa molta calor i puja molt, així que decidim continuar per carretera fins a Jagat, on filtrem aigua. Una hora més tard i seguint la carretera arribem a Chyange, on passem la nit.

Hem resseguit el riu durant tot el dia, els paisatges són secs i encara no veiem les muntanyes nevades. Es pot evitar la carretera, però en molts casos és millor seguir-la, ja que els camins alternatius fan molta volta per tornar de nou a la carretera.

Dia 3

Chyange – Tal – Karte – Dharapani – Bagarchap – Danaqyu

Distància: 16 kms.

Avui ens hi posem a les 7.45 i al creuar el primer pont penjant ens retrobem amb la Cris, en Pablo i en Lorris, amb qui vam coincidir ahir. Els dos primers són catalans mentre que en Lorris és belga. Amb ells farem un equip que durarà uns quants dies al llarg del circuit.

La ruta va seguint el riu amb pujades i baixades i abans d’arribar a Tal encarem una pujada bastant dura i llarga. Val la pena, ja que les vistes arribant al poble de Tal ens encanten, som a l’Himalàia i ens trobem amb un gran riu turquesa i amb grans muntanyes davant nostre. Passem per Karte i a Dharapani parem a dinar amb un cel molt negre. Continuem per la carretera, a Bagarchap comença a ploure i parem a Danaqyu ja que està plovent molt.

Quan se’n va el sol comencem a notar el fred, poc a poc anem guanyant alçada.

Dia 4

Danaqyu – Timang – Thanchowk – Koto – Chame – Bhratang – Dhukur Pokhari

Distància: 25 kms.

Avui ja tenim a la vista les primeres muntanyes nevades. La pluja d’ahir a la nit ha estat neu a dalt les muntanyes i només llevar-nos tenim unes vistes precioses. L’etapa es fa dura i llarga. Al començament agafem alguns camins alternatius que van creuant la carretera fina a Timang i Thanchowk, però la resta del dia transcorre per carretera. Creuem el poble de Chame, sorprenentment gran, a 2800 metres, però en el qual trobes tot tipus de servei, increïble a aquestes alçades. A Bhratang arribem morts després de 19 kms. gairebé sense haver menjat. Un cop recuperades les forces encarem la part final del dia, per carretera fins als últims quilòmetres, en els que agafem el trek que ens duu a Dhukur Pokhari, des d’on tenim unes vistes magnífiques de l’Annapurna IV. Les nits ja són molt fredes.

Dia 5

Dhukur Pokhari – Lower Pisang – Upper Pisang – Ghyaru – Ngawal – Mungi – Bhraga

Distància: 25 kms.

Una altra jornada llarga que comença amb molt fred, fins que surt el sol i ens comença a escalfar. Arribem a Lower Pisang per carretera. Des d’allà dues opcions, seguir per la pista o continuar per la upper route, interessant per començar a aclimatar.

Passem per Upper Pisang i pugem per una forta pendent fins als 3700 metres de Ghyaru, des d’on les vistes són brutals. A l’esquerra gran muntanyes nevades de 7000 metres, mentre que a la dreta un paisatge més sec i àrid, més tibetà, grans planes en alçada amb temples i petits pobles de pedra. Les pujades es fan més dures a causa de l’altitud. La vall s’ha obert i a banda i banda estem rodejats de muntanyes. Per pista acabem arribant a Bhraga, on comencem a veure força Yaks.

Dia 6

Bhraga – Ice Lake – Bhraga

Distància: 12 kms.

Primer dia d’aclimatació. Pugem a l’Ice Lake, a 4600 metres, després d’una pujada contínua amb 1000 metres de desnivell i 6 kms. de distància. L’alçada es nota i els dies amb motxilla també, per sort avui la portem ben buida, només amb aigua i menjar.

De baixada entrem al monestir tibetà de Bhraga, amb moltes figures de Buda. Té uns 500 anys d’antiguitat.

Dia 7

Bhraga – Milarepa Cave – Annapurna III Glacier - Bhraga

Distància: 10 kms.

Segon dia d’aclimatació. Avui anem cap a l’altre vesant de la vall, cap a la Milarepa Cave, situada a 4200 metres. La pujada la fem per un bosc de pins i amb una mica de neu al camí. A mig camí travessem una Stupa ben maca abans d’arribar a la cova, des d’on tenim a tocar l’Annapurna III. Enfilem 200 metres, fins al 4400, fins al glaciar, increïble. El camí per arribar-hi se’ns fa dur, ja que hem d’obrir camí per la neu i el cansament es nota força. Estant al glaciar veiem una petita allau que deixa un espectacular núvol de neu.

De baixada a Bhraga decidim arribar caminant al següent poble, Manang, a 3600 metres, a comprar menjar. Tornem a dormir a Bhraga.

Dia 8

Bhraga – Manang – Yak Kharka – Letdar

Distància: 12 kms.

Avui deixem Bhraga i això vol dir carregar de nou la motxilla, aquest cop encara més pesada, ja que portem menjar pels següents tres dies en els que acabarem creuant el Thorong La. Tornem a creuar Manang, fem el checkpoint, i ens trobem força gent que hi puja. Diuen que en aquesta època de l’any el creuen unes 80 persones al dia, ja us podeu imaginar la saturació que hi ha en aquestes muntanyes.

A Manang s’acaba la carretera, a partir d’aquí ja no passen els jeep, i totes les provisions són carregades amb animals, fet que tampoc evita que hi hagi tots els serveis necessaris i hotels a dojo. El camí ens porta fins a Gunsang, des d’on es pot gaudir de les vistes dels Annapurna i del Gangapurna. Estem a 4000 metres però no ho sembla, tenim la sensació d’estar més baixos, ja que el camí pel que anem és molt fàcil i pla, sempre tens la idea que a certes alçades el terreny ha de ser molt més complicat, però aquí és molt assequible. Ens creuem amb algunes persones que giren cua per culpa del mal d’altura.

A Yak Kharka parem a dinar i encarem els darrers 2 quilòmetres fins a Letdar, on arribem després de 200 metres de desnivell amb les cervicals cascades de la motxilla. Molt fred a la nit.

Dia 9

Letdar - Thorong Pedi – Thorong High Camp

Distància: 8 kms.

Darrer dia abans del pas. La primera part força tranquil·la fins a Thorong Pedi, resseguint un caminet amb uns quants despreniments. Thorong Pedi no és res més que un gran complex amb unes quantes construccions a 4500 metres, molt sorprenent!. Molta gent decideix quedar-se aquí i l’endemà fer tota la pujada seguida. Però nosaltres decidim avançar i dormir a 4900 metres, així l’endemà no haurem de matinar tant.

L’últim quilòmetre és duríssim. Es pugen 300 metres de cop fins gairebé els 4900 metres. On es troba el High Camp, també increïble el que han construït a aquestes alçades. Hi arribem força marejats pel gran esforç i per l’alçada. Toca descansar, menjar i beure molt bé per recuperar, ja que l’endemà toca pujar fins al 5400 metres!.

Dia 10

Thorong High Camp – Thorong La – Muktinath

Distància: 13 kms.

El dia clau del circuit, en el que assolim la màxima alçada. Una mica de nervis de bon matí, que van passant poc a poc mentre pugem els 500 metres de desnivell en 3 quilòmetres. És una pujada constant però sostinguda. L’alçada i el fred és el que la fan més complicada. Per sort tenim un dia ben clar i no hi ha gel al camí. Aquí ja cadascú va al seu ritme. A 5300 metres ens reunim tots i fem els últims metres fins al Thorong La plegats. Ens abracem emocionats a dalt, hem arribat a 5416 metres d’alçada!

Fem les fotos de rigor i comencem a baixar, que el fred és intens. La baixada és interminable, 10 quilòmetres i 1600 metres de desnivell que porten els genolls al límit. Hem canviat de vall i també de paisatge, davant nostre una gran obertura seca i àrida amb gran muntanyes al fons. Al llarg de la baixada creuem zones que rellisquen bastant per culpa del gel i finalment arribem a Muktinath, a les portes del Regne Perdut de Mustang i poble sagrat tant per hindús com per budistes.

Sembla que el canvi de vall no només queda reflexat en el paisatge, sinó també en els pobles. Muktinath és el primer que trobem en molts dies amb vida “real”, és a dir amb habitants que no només es dediquen al turisme, sinó que hi viuen allà.

Dia 11

Muktinath – Chongur – Jhong – Putak – Kagbeni

Distància: 12 kms.

Sens dubte la millor etapa de la ruta. Decidim endinsar-nos en el Lower Mustang, l’única part de Mustang que es pot visitar sense el permís. Ruta molt tranquil·la que creua tres petits pobles i en la que ens trobem un gran canvi de paisatge. Si ahir estàvem rodejats de neu i de les muntanyes més altes del planeta, a pocs quilòmetres el paisatge s’ha convertit en desèrtic i àrid. Seguim la pista i després de Putak tenim davant nostre una imatge increïble, una gran plana desèrtica amb grans muntanyes nevades al fons. Tot un contrast que ens acompanya la resta del dia.

Però aquí no s’acaba, en un moment pugem un petit turonet i de sobte davant nostre el paisatge que més ens ha sorprès. Un riu molt ample, propi de l’Himàlaia, que forma un canó que es va endinsant cap a les muntanyes i cap al màgic Regne de Mustang. Seguim per un petit canó que trenca la muntanya i que ens deixa a les portes de Kagbeni, un petit oasis rodejat d’arbres. Al veure el poble decidim que acabem el dia allà i que l’endemà ens hi quedarem a descansar.

Dia 12

Kagbeni

Dia de descans. Ens apropem al poble de Tiri, darrer poble abans d’entrar a Mustang. En Pablo decideix seguir i ja només quedem nosaltres dos i en Lorris i la Cris.

Dia 13

Kagbeni – Jomsom – Marpha – Tukuche – Kobang

Distància: 27 kms.

El dia més llarg de la ruta. Sortim per la carretera fins a Jomsom, tros que es fa molt pesat, ja que hi ha molts cotxes, fa molt vent i aixeca molta pols. Jomsom és una petita ciutat a 2800 metres, fins i tot té un petit aeroport. A Marpha parem a dinar i deixem la pista que s’està fent molt pesada per continuar pel trek. Gran elecció: bosc de pins que es converteix en màgic quan el cel es queda ben negre, hi entra poca llum i bufa molt el vent.

A Tukuche hi arribem per carretera per si plou més, però al arribar al poble para i decidim continuar. Aquí el camí es difumina i comencem a caminar a través de la llera del riu fins a Kobang, on arribem rebentats. Massa part del dia per carretera, molt freqüentada per cotxes.

Dia 14

Kobang – Larjung – Kokethani – Kalopani – Ghasa

Distància: 16 kms.

Seguim resseguint el riu per les dos ribes, sempre intentant seguir el trek i no la carretera i creuant boscos de pins. Encara veiem alguna muntanya, però ara bàsicament la ruta creua boscos, estem a menys alçada, però en aquesta vessant veiem pobles amb més vida, a diferència de l’altre, més muntanyosa i amb pobles que només tenen hostals.

L’última part de l’etapa la fem per carretera, estan construint una nova i han destrossat l’entrada al trek. A Ghasa hi arribem ben d’hora, però no estem motivats per seguir i decidim aturar-nos. Masses dies amb la motxilla i masses quilòmetres l’últim dia.

Dia 15

Ghasa – Kopchepani – Dana – Suke Bagar – Githe – Tatopani

Distància: 16 kms.

Últim dia del circuit. I el fem tot pel trek, per la riba esquerra del riu, per un camí estret amb algunes pujades i baixades, força entretingut. Sense gaires complicacions arribem a Tatopani, un petit poble entre muntanyes amb un 7000 al fons de la vall. Força tranquil i on decidim quedar-nos l’endemà a descansar.

Al poble hi ha unes termes a les quals decidim no entrar-hi...massa aglomeració de gent...

Contents per haver acabat el trekking, han estat més de 200 quilòmetres en 13 dies, així que acabem prou contents.

Dia 16

Tatopani

Descans.

Dia 17

Tatopani – Pokhara

Un dia amb molt paciència, ja que ens passem 6 hores en un autobús per fer 100 quilòmetres, amb punxada inclosa, i que ens duu a Pokhara, la ciutat més turística del Nepal i que per nosaltres no va suposar res especial, simplement el fet de descansar dos dies després del trekking en un lloc força més tranquil que Kathmandú, però completament venut a la indústria turística.

Conclusions

• A quasi tots els hostals pots evitar pagar per dormir si sopes i esmorzes.

• A tots els hostals que hem estat hi havia mantes de sobres, així que si no tens molt fred és possible fer la ruta sense sac de dormir. Alerta! Vam fer la ruta al març, potser en temporada alta hi ha menys mantes.

• Ruta bastant assequible, l’únic a tenir en compte és anar amb calma i fer una bona aclimatació per evitar el mal d’altura. Nosaltres vam aclimatar dos dies a Bhraga. Ho vam fer sense guia, tota la ruta està molt senyalitzada i sempre et trobes amb gent.

• Amb ibuprofè va ser suficient pel mal de cap causat per l’alçada.

• Vam usar el filtre per potabilitzar aigua sense posar-li pastilles i no vam patir mal d’estómac. Molta gent només utilitza les pastilles.

• El pressupost varia en funció del menjar escollit. A més alçada preus més alts. Un bon truc per estalviar és carregar amb menjar per evitar el cost del dinar. El nostre pressupost pagant sopars, esmorzars, dormir i comprant menjar a les petites botigues va estar entre 10 i 15 euros al dia per persona.

• Si es vol una ruta tranquil·la i en busca d’aventura, no vagis al circuit de l’Annapurna. Està molt massificat i tot preparat pel turisme. Hi ha altres alternatives però que resulten més cares pel tema guia i permís.