Eslovènia, país de conte

La via cicloturista creua la frontera i ens porta fins a Kranjska Gora, un poble amb pistes d’esquí i unes grans muntanyes. Des d’allà seguim per vies només per bicicletes fins a Rodine. Els paisatges semblen de postal, és el país perfecte: la casa està en el lloc perfecte, el color és perfecte, l’arbre del jardí va a conjunt amb els arbres de la muntanya, tot sembla que ho hagin posat allà com si d’una postal es tractés.

A Rodine “gaudim” d’un altre dia sense poder sortir de la tenda, vaja fins a les dues, quan deixa de ploure i anem a arrasar el supermercat del costat (10 quilòmetres). Ja que no podem pedalar menjarem un bon pollastre a la cervesa amb mongetes. Per desgràcia no penseu que aquest és el nostre menú diari!

El matí següent la pluja ens dóna una treva i ens posem en marxa, dia ben interessant que ens permet fer en una jornada una gran part del nord del país, que al ser tant petit es creua força ràpid. Passem per Bled, amb el seu llac tant típic presidit pel castell. Per a nosaltres no és tant especial com ens havien dit. Seguim el riu que ens duu fins a Bohinjska Bistrica, un altre paradís de muntanya i naturalesa. No baixem fins al llac, ja que se’ns fa una mica tard i hem d’arribar a Ljubljana, ho deixem per un altre any!

El castell de Bled

Agafem el mapa i veiem que des del poble surt una carretera que creua les muntanyes i avança directa cap a la capital, l’agafem! Però no te’n pots fiar de les carreteres i els seus colors als mapes. Sense saber-ho entrem en una pista sense asfaltar, plena de fang i pedres en la que se’ns fa molt difícil avançar. Cap cotxe. Tot pujada. Bosc molt tancat amb arbres ben alts. I de tant en tant grups de camions i homes tallant arbres al bosc que ens miren estranyats. És en aquest moment que recordem els articles llegits sobre la població d’ossos a Eslovènia, que s’estima en uns 750 exemplars. Donada l’extensió del país els nostres càlculs ràpids fan preveure que en qualsevol moment podrem dir-li hola a un. És el típic bosc on creus que hi poden haver. El dia i l’ambient que es respira ajuden encara més a aquest pensament. Ni parem a menjar per si de cas...Això sí, el camí és espectacular, sobretot quan arribem a la part més alta i encarem la baixada que ens torna a l’asfalt. Un cop el trepitges ja no vols deixar-lo, que ràpid i bé s’hi circula!

Escapant dels óssos

Tot baixada fins a Ljubljana, parant abans a Skofja Loka, un petit poble de postal on parem a la famosa pastisseria del centre per atipar les nostres panxes, gràcies a la recomanació del Marjan, qui hores després ens acull a casa seva. Amb ell i la seva xicota compartim dos dies en una capital molt tranquil·la i agradable. Anem amb en Marjan i els seus amics a unes cascades a prop de la capital. Per primer cop usem les bambes per caminar per la muntanya i deixem de banda la bicicleta. Descobrim el burek, una pasta farcida de carn, verdures o formatge típica a tots els Balcans. Una bona dosi d’energia per menys de dos euros. També descobrim una espècie de massa feta amb trossos de grassa de porc que nosaltres acabem menjant com si fos paté amb trossos de pa. No sé, però els eslovens ho usen en poca quantitat i per cuinar i nosaltres ho liquidem en dos dies. Tenim gana.

Skofja Loka Els típics pastissos de Skofja Loka

En dos dies creuarem a Croàcia, sortint de Ljubljana cap a Novo Mesto i Crnomelj. Seguim per carreteres ben verdes i rodejades de muntanya. A Kvasica ens aturem un nou dia a dins la tenda per culpa de la pluja. Vés per on que li estem agafant les ganes a quedar-nos-hi tancats. Els últims quilòmetres a Eslovènia els fem com hem fet tot el país, envoltats de color verd i petits pobles fins al riu que separa el país de Croàcia.