Croàcia, entrada als Balcans

Per nosaltres significa l’entrada als Balcans. Regió europea molt marcada pel conflicte bèl·lic que hi va haver als inicis dels 90 després dels desmembrament de la URSS i la dissolució de Iugoslàvia. Tot això va comportar un conflicte territorial, ètnic i religiós als Balcans que va derivar en una guerra molt cruenta amb diferent afectació als països de la zona.

A Croàcia comencem a veure les marques de la guerra en forma de forats de bala encara presents als edificis de les ciutats. En el nostre cas ho vam poder presenciar a Karlovac, l’única gran ciutat que vam trepitjar en el nostre fugaç pas pel país. Abans creuem la frontera amb Eslovènia per Bostanci i agafem la carretera que voreja el riu i que ens duu directes a la ciutat. De camí coneixem el primer cicloturista del viatge, en Goran, un noi croat que pedala al voltant del seu país.

Amb ell compartirem nit a casa d’en Vlado, vaja al seu jardí, on podem acampar. Abans sopem tots plegats i degustem embotits típic croats que ens recorden en certa manera al nostre enyorat fuet. Que dur són tants dies sense poder menjar embotit de casa!

Sembla llonganissa però no ho és... Amb en Vlado i en Goran

El dia següent ens llevem i anem a degustar plats típics croats amb en Goran: mazalika (un pa amb carn picada per damunt i moltes espècies) i ustipak (unes boles de carn també amb moltes espècies). Amb la panxa plena pedalem cap a Bòsnia i Herzegovina, deixant el nostre pas pel país en dos dies i dues nits, un pas ràpid. L’última nit la passem a la tenda de campanya després d’haver pedalat per una carretera ben maca creuant petits pobles i muntanyes i amb una lleugera pujada cap a la frontera amb Bòsnia, a Maljevac, últim poble croat.