Nepal, sense bici

​

Vam arribar al Nepal a principis de desembre volant des de Catalunya després d'haver-hi tornat pel referèndum. Hi arribem amb l'objectiu de col·laborar amb un centre de rescat de gossos a la capital, Kathmandu i també per realitzar alguns trekking per les muntanyes més altes del planeta.

​

El que havia de ser un mes ajudant a la gossera s'acaba convertint en tres mesos d'ajuda continuats, i és que ens és molt difícil deixar la Community Dog Welfare Kopan i la seva gran tasca ajudant a centenars de gossos malalts. I és precisament al llarg d'aquests tres mesos que inevitablement la família creix i adoptem dos gossets, la Kora i l'Arna. Ens agraden les aventures i els nous reptes, i unit al vincle que hem creat amb els gossos al llarg dels mesos, és impossible renunciar a les dos bestioles. Ara tocarà pedalar amb dos membres més al grup!

​

Al mes de març fem un descans i ens anem a fer el conegut Circuit dels Annapurna, quasi un mes caminant a través de les muntanyes del Himàlaia.

​

En tornar a Kathmandu seguim col·laborant a Kopan i esperant el nostre visat pels EE.UU., que no acaba d'arribar i que deixa la nostra ruta en suspens, i és que la idea inicial de creuar la Índia, el Pakistan i la Xina queda descartada ja que no podem aconseguir el visat pel Pakistan a l'estranger. L'alternativa és canviar de continent si aconseguim el visat.

​

Es va acostant el dia en que s'acaba el nostre visat del Nepal i encara no tenim el de Estats Units, així que prenem la decisió de volar a Xina i seguir el nostre camí allà. Un cop comprats els bitllets d'avió i fetes totes les gestions per poder entrar els dos gossos a territori xinès, ens confirmen el visat americà. Continuem cap a Xina.

​

En total gairebé sis mesos al Nepal que ens han marcat molt a nivell personal, coneixent als grans Kate i Doug de la Community Dog Welfare Kopan, caminant per les muntanyes més altes del planeta al Circuit dels Annapurna, convivint amb una família entranyable de sherpes a Kathmandu al llarg de tots els mesos i sobretot, augmentant la família amb la Kora i l'Arna.

​

Ens arrosseguem lents, som cargols, però ja hem bavejat vint-i-un països! (Aquest cop sense bicis, que s'han quedat a les caixes).

​

​